Podem afirmar que la professió és adulta però la seva eina de treball col·lectiu (els col·legis professionals) està en plena adolescència. Tot i això, podem dir que com a subjecte col·lectiu organitzat de l’educació Social, present a l’escenari social, professional i institucional, s’ha formalitzat de manera notable.

Hem d'entendre que més enllà de les funcions regulades per llei del col·legis professionals, els col·legis s'haurien d'entendre com l'element triangulador entre la societat i els professionals, és l'element que hauria d'ajudar a superar els binomis i per tant com a element desbloquejador dels conflictes.

Això vol dir, entre altres coses, que els col·legis:
- representen el col·lectiu professional en els processos regularitzadors (legals i reglamentaris, sectorials, no laborals) de la professió,
-  que creen circumstàncies estructurals que garanteixen l'acció socioeducativa de qualitat
- que ajuda a comprendre (sensibilitzar, fer conèixer, etc.) a l'adm. pública, a la universitat, a altres col·lectius professionals i a la societat en un sentit genèric la funció socioeducativa que realitzen els educadors socials i quines són les condicions per fer-la possible.
- que detecten en les accions educatives les debilitats i necessitats del col·lectiu professional per desenvolupar la funció encarregada i realitzen estratègies estructurals i formatives per superar-les, a la vegada que realça les seves fortaleses. 
- que defineixen la professió i la qualitat de l'acció educativa mitjançant processos interns.

A la vegada és necessari entendre que els col·legis també han de fer una funció acollidora i limitadora. Funció acollidora que permeti les satisfaccions i gratificacions dels professionals (punt de trobada, de reflexió comú, compartir amb els iguals...) però sense permetre quedar-se enganxat (pe en la queixa per unes males condicions laborals, o en projectar els mals de la professió fora d'ella...) això s'ha d'assolir mitjançant la funció limitadora. Fer això significa que els col·legis poden acompanyar als professionals en la seva tasca diària, creant, elaborant redissenyant la professió, permet tenir un codi comú que ens identifica, ens acull, però que alhora ens posa límits. També en aquesta relació dual (col·legis - professionals) és necessari dotar-se d'un element triangulador, en aquest cas dotar-se d'uns principis ideològics sembla la millor opció.

Cal que ens adonem que aquests dos principis bàsics (funcions acollidora i limitadora i element de triangulació), que defineixen el treball diari dels professionals es fan extensiu també en les organitzacions. Són elements fractals que es poden llegir de lo concret a lo general i a l’inrevés.

Preguntes:

• Creiem que la trajectòria i el posicionament actual del col·legis professionals com a subjecte col·lectiu organitzat dels educadors Socials és el correcte o pensem que hi ha altres formes d’abordar la nostra presencia a l’escenari social? 
• Quines consideracions calen tenir presents o prioritzar per renovar la presència, el discurs i el conjunt de les pràctiques socials? 
• Si donem per vàlid que estem en un escenari cada vegada més interdependent i globalitzat, els col·legis professionals haurien de centrar l’acció en la construcció d’un espai ample, on hi càpiga tota l’educació social?. 

Comença a bloguejar creant un nou missatge.