Els equips desenvolupen projectes en el marc d’una institució.

L’equip viu una tensió inherent en la seva funció provocada per realitzar un projecte (diagnosi, programació o disseny, execució i avaluació) que tingui per objectiu la millora de l’autonomia de les persones que s’acullen, s’atenen, s’acompanyen... en el marc d’una institució (pública o privada, empresa/ fundació/ associació/cooperativa, etc. ) que encarrega una tasca i unes funcions i que té una visió determinada sobre les persones i llurs capacitats, quins són els principis d’intervenció més adients per respondre al repte d’aquestes persones, què és la realitat social, etc. a resultes de llur història (estatuts i finalitats fundacionals, persones que han passat, projectes empresos, turbulències, demandes realitzades, funcions atorgades, relacions amb altres institucions o entitats, etc.) i també a resultes dels objectius marcats. No hi ha coincidència plena d’objectius, sinó que hi ha un diàleg constant que genera (o pot generar) efectes a nivell de la concreció del projecte que s’està executant ( per exemple, en la implementació dels marcs metodològics, en els recursos esmerçats) i també en la trajectòria i/o cultura de la institució, en la mesura que escolta, valora i accepta les propostes que l’equip fa arribar als ens que tenen l’encàrrec de decidir el desenvolupament de l'entitat.

Si bé els objectius de l’equip vénen determinats per l’encàrrec institucional, l’atenció directa i el vincle constant amb les persones són la base de la interpretació d’aquest encàrrec, a la vegada que haurien de ser la base per la millora del projecte, és a dir, per saber què cal canviar, potenciar, reduir, eliminar del projecte per tal que els encàrrecs institucionals puguin acomplir-se més o totalment. Pot arribar a un punt que, fins i tot, es qüestioni l’encàrrec per no ser realista degut a què les necessitats del col·lectiu han canviat, han aparegut altres de més agudes, existeixen altres entitats o institucions que ja donen una resposta, etc. 

La gestió d’aquesta tensió ve condicionada per diversos aspectes:

• La maduresa de l’equip: anys de treball conjunt, estructura de l’equip, competència dels membres, coneixement de les capacitats i limitacions dels seus           membres, confiança entre els membres, coincidència de plantejaments, ambient dialogant, capacitat d’acollida de nous membres, etc.
• La consolidació del projecte: justificació, coherència interna, projecte sentit per l’equip, etc.
• La cultura de la institució: estructura focalitzada en l’execució de projectes, grau de participació dels equips en les decisions de l’entitat, potenciació de la  reflexió en els equips, potenciació de canvis en els projectes, dinàmiques comunicatives, etc.
• El moment actual de la institució: estat de crisi, 

En aquesta gestió, hi ha responsabilitats compartides: 
● els propis educadors membres de l’equip, que actuen per realitzar de la millor manera l’encàrrec plantejat i  fan propostes raonades per a la millora del projecte i de les seves condicions;
● els representants de la institució, que creen condicions per a la realització del projecte i fan un seguiment del desenvolupament del mateix i realitzen canvis substancials en l’equip, en els plantejaments, etc. si hi ha un biaix entre l’encàrrec i l’acció socioeducativa que es realitza.

És des d’aquest punt de vista que cal fer les següents preguntes:
1. Quins tòpics, prejudicis i dinàmiques cal que els equips deixin de banda per establir una relació constructiva amb la institució?
2. Com cal estructurar la institució per a què estigui encarada a l’acció socioeducativa dels equips i fomenti una cultura participativa i transparent?
3. On situa la institució els límits de les demandes dels equips?

Comença a bloguejar creant un nou missatge.