En la relació que establim els educadors socials amb les persones que treballem intervenen una quantitat de factors tan rics i tan diversos que fan que aquesta relació sigui inevitablement  complexa. Però perquè aquesta complexitat no acabi en complicació els educadors hem d’aprendre a gestionar-la, principalment perquè la relació amb les persones que treballem serà sempre complexa, que la gestionem bé pot ajudar a clarificar-la, a situar-la, però no a simplificar-la. La reflexió a l’entorn d’aquesta complexitat i el compromís amb la persona subjecte de la nostra feina són les claus que han de permetre que l’articulació d’aquesta relació sigui satisfactòria per totes les parts. 

Podriem parlar almenys de tres eixos especialment determinants en la relació educador persona:

Un primer eix que faria referència als models teorics-conceptuals des dels que establim aquesta relació i que condicionen la forma com actuem, intervenim, transformem. En aquest sentit caldria saber si som prou conscients de la importància de pensar a l’entorn d’aquests models, tant des d’un punt de vista teòric com pràctic i fins a quin punt les “modes” ens porten a passar d’un model a l’altra sense haver fet un exercici rigorós de reflexió

Un segon tindria a veure amb el nivell de compromís/distància/proximitat que establim amb les persones sobre les que  inter-actuem i quins mecanismes tenim des des la professió per regular-los en el dia a dia. 

Un tercer eix tindria a veure amb el context on desenvolupem aquesta relació, i com aquest context demana un reajustament continu dels dos primers que hem esmentat.

A partir d’aquests eixos els dubtes o interrogants que ens generen són molt, però podriem proposar aquests:

Què hi ha de potencial secret en l'usuari (l'ésser)?

Quin potencial secret actua en el professional?

Que aporta al potencial de la persona el professional?

Com interactuen tot dos?

Comença a bloguejar creant un nou missatge.