La professionalitat com a virtut cívica –actitud imprescindible per a construir una bona societat[1]- competeix a totes les organitzacions i professionals sigui quin sigui el seu rol, una professionalitat que en el cas de l’acció de socioeducativa ha de tenir a la ciutadania com a punt de referència de totes les decisions relacionades.

Malauradament aquesta premissa no és una realitat generalitzada a la pràctica; ens trobem amb un context complex i divers: són nombrosos els dilemes d’interessos (condicions de contractes de gestió, aspectes laborals tant a nivell públic com privat, etc.) envers la raó de la nostra acció socioeducativa: les persones i la seva autonomia. Elements, tots ells, que interpel·len a l’estratègia i prioritats d’un Col·legi professional.

Els Col·legis professionals com a entitats de dret públic tenen la legitimitat atorgada de dret però han d’aconseguir la legitimació per l’acció. Un reconeixement d’utilitat pública que parteixi dels propis professionals i que pugui articular les relacions entre les diverses organitzacions implicades a la pràctica i desenvolupament de l’educació social: universitats, legisladors, administracions, prestadors de serveis, etc. En aquest sentit, s’ha de donar una relació propera, de confiança, respecte i coneixement mutu que permeti compaginar confrontació amb acompanyament segons pertoqui, construir acords i aliances alhora que donar cabuda als espais, moments i temes de dissens.

Aquesta articulació de relacions s’ha d’omplir de sentit per a les diverses organitzacions. La funció de control professional dels Col·legis ha de resultar sinònim de garantia per a tots els implicats i alhora s’ha de treballar conjuntament des d’un model preventiu, projectant escenaris a mig-llarg termini i plantejant-les alternatives en relació a l’exercici de la professió. Cal definir cap a on volem anar, des de l’anàlisi dels models presents per a esdevenir realment agents de canvi social.

Aquesta missió es pot estendre tant als àmbits de competència ja definits -o en els que es vagin a reconvertir en el nou escenari legal- com als àmbits que resultin d’interès, és a dir, com a “concernits”.

Els punts de confluència a desenvolupar entre Col·legis i organitzacions, s’han d’emmarcar en la col·laboració i cooperació, no en la competència per la prestació de serveis. De tal manera que les diferents línies de facilitació de l’exercici professional (formació, assessorament, ètica, perfils professionals, etc.) complementin -innovant i transferint- l’oferta existent. És imprescindible una exemplaritat institucional dels Col·legis per a ser marc de referència de l’ètica i qualitat professional.

A continuació reflectim alguns dels reptes i recomanacions apuntades al nostre grup en aquest sentit:

- Cal superar les crisis d’identitats generades a l’evolució concreta de l’ofici a la professió i per la devaluació social que la concepció exclusivament ocupacional produeix sobre les professions, la qual s’exemplifica amb la diferenciació entre “ser” o “treballar de”.

- El plantejament de la col·laboració entre les diverses organitzacions implicades a l’educació social és una oportunitat d’optimització d’accions irrenunciables tot i –o donat, fins i tot- el marc de retallades generalitzades.

- Resultaria convenient establir convenis marc entre les organitzacions i els Col·legis professionals i promoure’ls també entre les organitzacions. Aquesta eina permetria definir les diverses línies de col·laboració possibles (assessorament, definició de convocatòries, de llocs de treball, etc.) i resultaria un punt de partida per a impulsar accions conjuntes.

- Una de les línies a integrar a l’acció conjunta podria ser la de promoure la creació de coneixement: beques, premis, edicions...

- En el relatiu a la formació, s’aprecia la necessitat d’acompanyar als professionals, a les seves organitzacions i a les entitats i institucions formatives en l’elaboració d’itineraris professionals realistes (que responguin a la realitat/necessitats), integrats (que complementin els diversos nivells i ofertes) i engrescadors (que impliquin un enriquiment professional).

- El lideratge de l’espai de l’educació social precisa, primer de tot, de l’elaboració d’un mapa de confluències professionals.

- Cal incidir perquè en els concursos públics per a la prestació de serveis s’estableixin els requeriments necessaris per tal d’afavorir les bones pràctiques ( formació, supervisió dels equips, espais de reflexió, compromís social, etc) i les condicions econòmiques necessàries per que siguin sostenibles. Això té una conseqüència directa en el tipus d’atenció a les persones, les que han de ser l’eix de les polítiques i dels models que se’n deriven en la concreció dels seus desplegaments.

- La prestació de serveis innovadors i de qualitat cap a les organitzacions implica una necessària especialització professional dels treballadors/es dels Col·legis.

- La participació no s’improvisa, la implicació de col·legiats/des - treballadors/es vers aquests escenaris de col·laboració inter-organitzacions precisa d’una planificació que estableixi amb claredat objectius, eines, compromisos i regles de joc.

- Resulta imprescindible que la promoció de codis i comissions ètiques en el si de les entitats resulti un element de valor: s’aniran desenvolupant en tant que associïn l’exemplar exercici de l’educació social al seu prestigi.

Per últim, varem compartir la reflexió sobre la necessitat de vetllar tots plegats pels avanços assolits, el desenvolupament de la professió i dels drets socials corresponents encara no és complet però tampoc el tenim atorgat, les involucions no són impossibles i la responsabilitat social de tots els agents concernits és treballar plegats per a construir una bona societat.

[1] Una bona societat, aquella a la qual les gents persegueixen els seus plans vitals des del mutu respecte, compartint uns mínims de justícia en defensa de la qual es comprometen, necessita persones [i organismes] responsables en l’exercici de les seves tasques, conscients de que la seva feina és important per a l’èxit comú i disposades a portar-ho endavant amb serietat i sentit de la justícia. Disposades a apostar per l’excel·lència i a infondre confiança, que són dos pilars de la bona societat.

Adela Cortina. La profesionalidad. En Cerezo, P. (2005). Democracia y Virtudes Cívicas. Madrid: Ed.Biblioteca Nueva (p.365).