En el treball del grup 1 vam treballar al voltant de 6 temes, molt coincidents amb les propostes que s’havien anat formulant al procés de participació previ al seminari, dels qual vam identificar un seguit d’idees claus. No vam entrar a fer recomanacions al respecte:

1.      Compromís
2.      Distància/proximitat
3.      Relació educativa
4.      Vincle
5.      Context de la relació educativa
6.      Eines per la gestió de la complexitat que suposa la relació

Compromís:  
-  La cultura de la professió incorpora un compromís amb una determinada visió del fet social, que pot ser àmplia i heterogènia, però on no hi cap tot.
-  El compromís el podem situar a diversos nivells : 
        . Social, entenent que va més enllà del nostre desenvolupament professional.
        . Amb el desenvolupament de la professió
        . Personal, entenent la part professional de l’ES que es resumeix amb el compromís de creure en el què fa.
Va sorgir en el treball qui preguntava si això, aquest compromís amb el poder creure en el què es fa,  pensàvem que era genuí de la pràctica professional de l’ES o per contra ho podem compartir amb un seguit de professionals que treballen amb l’atenció a les persones. En aquest sentit identificàvem que en tot cas, per nosaltres és un factor clau pel posicionament que pren la pròpia persona ES en la relació educativa.

Distància/proximitat
- Parlàvem de la necessitat de trobar el punt òptim entre distància i proximitat des del que gestionar la relació educativa. I enteníem que aquest no és un punt objectiu sinó un procés dinàmic que ens hi situa.
- Certs discursos de la necessitat de la distància com a element d’asèpsia, els identificàvem més que com a element d’inseguretat (comprensible), de posició defensiva.
- La recerca d’aquest punt, una línia fina que no ha de ser sempre allà mateix, es troba d’aquesta forma dinàmica que implica que no es pot trobar sols des de la distància i amb aproximació cautelosa, sinó que requereix també sobrepassar aquesta ratlla per descobrir-la.

Relació educativa
- L’element clau és la idea que en la relació educativa que estableix l’ES, la seva pròpia persona és l’eina amb la que treballa.
- La relació educativa es construeix mitjançant el vincle
- La construcció no és unidireccional, sinó dinàmica entre l’ES i les persones amb qui l’estableix. No és possible imposar-la, ha de ser validada.
- En aquesta l’ES requereix un continu procés d’aprenentatge del què en Toni definia com a espontaneïtat adquirida, que ha de permetre gestionar educativament la relació educativa en la immediatesa de la vida quotidiana.
- Va sorgir la preocupació de dinàmiques de renúncia a la relació educativa que suposa la demanda de protocolarització de tot tipus de situacions en la quotidianitat de la intervenció.

Vincle 
- El vincle educatiu només es pot crear des del ser i l’estar.
- El vincle, la capacitat de generació de vincle està en el cor, en el centre. de la professió.
- Altre tipus de competències professionals, absolutament necessàries (planificar, diagnosticar, generar informes...), no poden ser enteses com allò que ens fa tècnics i bons professionals, perquè això descentra el què més genuïnament ens fa professionals de l’ES.

Context de la relació educativa
- La importància del vincle no ens ha de fer oblidar la importància del context on es dóna. Tot i que aquest en bona part pot venir donat, sovint hi tenim coses a dir en la generació d’aquest context que condicionarà com es produeix la relació educativa. Crear contextos educatius també forma part d’allò que cal saber fer.
- Per la creació d’aquests contextos hem de reivindicar la creativitat com a element necessari.

Eines per la gestió de la relació  
- La importància de la pròpia persona, del ser, en la relació implica la necessitat del professional de treballar-se a nivell personal per poder gestionar la complexitat d’aquestes relacions. La pròpia persona és l’eina, i com a eina, cal conèixer-la, mantenir-la....
- Es fa necessari ser conscients del desgast inherent i per tant de la necessitat d’evolucionar. Un necessitat que suposa aprendre dels propis processos personals i adaptar el desenvolupament professional als mateixos.
- També constatem com en aquests processos, la situació de cremar-se professionalment, majoritàriament té més a veure amb les relacions interprofessionals i organitzatives que amb les pròpies persones per qui treballem.