Fa uns dies que hem començat els debats on-line, permeteu-me que -amb l'objectiu d'impulsar la dinamització d'aquest espai- no aporti ara respostes a les tres preguntes que se'ns plantegen sinó que formuli un petit qüestionament de l'afirmació sobre el paper que actualment hi juguen els Col•legis Professionals: els veieu només com a entitats de serveis?

No sé, jo des de que vaig sortir al sorral professional vaig reivindicar la seva necessitat –al meu territori encara no hi havia- com a garantia per a tothom: professionals i organitzacions.
Com podem superar les eternes crisis d’identitat presents a la nostra complexa professió per a projectar unes relacions basades en la qualitat i reconeixement professional dels treballadors però també de les seves organitzacions en la pràctica socioeducativa?

D’entrada donar-vos la benvinguda a aquest espai als qui esteu llegint aquestes ratlles. En relació al que planteja l’Edu, el fet és com es percep el col•legi des de les organitzacions. Si bé és cert que hauria de ser una garantia tant per a professionals com a organitzacions, es percep amb molta força als col•legis professionals com element únicament de control. Funció que també els pertoca i de la que no han de fugir com a entitat de dret públic però que evidentment no ha de ser l’única.
En relació a la garantia de drets es genera un efecte dominó, donat que si els educadors/es socials han de garantir un drets de les persones ateses això implícitament suposa també uns deures per a aquests. Tanmateix això també implica un drets dels professionals i un deures de les organitzacions, que alhora també es traslladen als col•legis professionals qui han de generar sistemes de garanties d’aquests drets. Però tots i totes estem disposats al que això suposa?
Entorn a la relació organitzacions i col•legis professionals a banda de la funció de control que ja he esmentat, cal establir una relació de col•laboració i de construcció en relació a les polítiques socioeducatives i a l’exercici de l’acció socioeducativa. El fet és si considerem que és possible, i com creiem que ha de ser aquesta. L’Araceli ja ens exposa la dificultat de convivència dels objectius estratègics i la possibilitat de generar referències professionals, però pot ser possible canviar aquesta perspectiva?. Al cap i a la fi, les organitzacions pretenen oferir serveis de qualitat a les persones ateses, i per això requereixen d’educadores i educadors socials amb les competències professionals necessàries i amb els mitjans adequats per poder desenvolupar la seva acció educativa.

Carles, evidentment que pots ser crític, només faltaria. En relació al teu plantejament et refereixes a què en l'organització on desenvolupes la teva feina no perceps la tasca del Col·legi professional? Què creus que hauria d'arribar cap a baix? En altres grups d'està parlant de la necessitat que les organitzacions estableixin uns límits o marcs clars alhora que afavoreixin i reconeguin la participació dels equips, així com que afavoreixin els espais de supervisió en els seus projectes. Quin paper creieu que tenen o poden tenir els col·legis professionals en relació a les organtizacions en aquest sentit?

Disculpeu, crec que l'última pregunta que m'he fet hauria de ser: com I FINS A ON...?